Publicat per

En els darrers anys, malauradament, s’han vist actuacions de pares i mares durant els esdeveniments esportius que de ben segur no afavoreixen un bon aprenentatge dels nens i nenes. Diferents clubs i federacions han intentat eradicar aquests actes mitjançant diferents iniciatives.

Arribats a aquest punt, cal preguntar-se quin paper es vol que tinguin les famílies dins del club esportiu. En aquest sentit, es podria diferenciar dues tipologies de club: els que volen fer partícips a les famílies de l’aprenentatge que proporciona la pràctica esportiva als seus fills i filles, o els que prefereixen que no intervinguin i, en alguns casos, que es limitin a dur al nen/a a l’entrenament i al partit.

Sense entrar a debatre quina opció pot ser més beneficiosa per als nens i nenes que practiquen esport, sí que és interessant, almenys, que els clubs esportius es plantegin un pla d’acció amb les famílies.

Fent una anàlisi de les dues postures que pot adoptar un club vers el paper de les famílies, en el cas de la segona opció que es plantejava, és a dir, la de reduir el paper de les famílies al simple transport dels nens i nenes als entrenaments i partits, no necessita cap estudi profund més enllà de la comunicació per part del club a les famílies, que el procediment que estableixen és aquest.

Sports fans heckling fan from opposing team in bleachers

 

Si s’entra a analitzar una mica més en profunditat l’altra opció, en aquest cas sí que el ventall d’opcions per part dels clubs esportius és més gran. Des de la posició d’invitar a les famílies a presenciar els entrenaments i partits i no reduir-ho al simple transport, fins a fer-les partícips del projecte esportiu de club, essent, així, un element important en l’aprenentatge dels nens i nenes durant l’activitat esportiva.

En aquest segon punt, alguns clubs fan de les famílies un pilar del projecte esportiu. Sense que siguin elles les que dissenyen les sessions d’entrenament o jutgin les decisions dels equips tècnics i directius esportius, tenen reunions periòdiques amb els líders dels projectes dels clubs i tracen una línia a seguir que s’ajusti a cada nen i nena. Així doncs, els fan partícips de l’elaboració d’unes competències, la majoria d’elles personals, ja que les de cada esport les fixen els equips tècnics, aprofitant que tenen molta més informació i coneixen millor els seus fills i filles.

Per tant, és interessant que els clubs no deixin de traçar un pla d’acció amb les famílies dins del projecte esportiu. És a dir, que es defineixi quina relació es tindrà amb elles i quines  seran les vies de comunicació.

El que sí que és clar, i així també ho demostren diferents estudis, és que les famílies han d’acompanyar l’aprenentatge dels nens i nenes durant la pràctica esportiva i que, en cap cas, es poden veure escenes de nerviosisme, insults, agressions… independentment de la posició que el club esportiu adopti amb les famílies.